El dret a la salut i a l’assistència
sanitària està recollit i reconegut, entre d’altres, en la Declaració Universal dels Drets Humans, en el Pacte
Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC), en la Carta
dels drets fonamentals de la UE, en la Constitució Espanyola
i en l’Estatut de Catalunya.
Aquest és un dret que s’ha de tractar tenint en compte a
TOTA la societat, sumant a partits polítics, entitats representatives,
professionals, associacions, a tothom que pugui aportar quelcom. A Catalunya ja
s’han iniciat els treballs de la comissió que treballa en el document base del
Pacte Nacional de la Salut. Per fer-ho bé, entenc que caldria començar definint
un nou model socioeconomic que primi la salut i les persones (no com l’actual).
Si ho obviem, comencem malament.
Apostaria més per un Pacte Nacional de la
Salut i per un Servei Públic d’Assistència Sanitària i Seguretat Social. Un
pacte que, cercant la igualtat, la universabilitat i la justícia social,
reculli qüestions tant bàsiques com que la salut és un dret fonamental de
tota persona (independentment de si és ciutadà, resident o no es disposa de papers),
que està lligada als efectes del model socioeconòmic (dieta, contaminació,
xenobiòtics, sedentarisme, ...); que ha d’abordar-se de forma multidisciplinar;
des d’una perspectiva social; vista com a inversió i no com a despesa; enfocada
cap a la prevenció; amb un servei públic d’assistència sanitària i Seguretat
Social l’objectiu del qual sigui facilitar a tota persona l’assistència
de qualitat que precisa. No necessitem un model d’èxit, necessitem i reclamo un
model de servei públic, útil, humà i sense ànim de lucre
No sóc partidari de la gestió privada dels
serveis públics. No em sembla la millor fórmula de gestionar els interessos de
la ciutadania.; a no ser que aquesta gestió estigui en mans d’ entitats sense
ànim de lucre (que no deixa de ser una gestió pública), actors socials molt
importants que estan apostant/aportant una feina d’alt valor social en molts
camps, en el sanitari, la integració social i laboral, cura de la infància i
l’adolescència, cura i acompanyament de la gent gran... Des d’aquí el meu
reconeixement.
Tots els recursos públics que vagin a parar a
tercers (sempre sense ànim de lucre), cal que estiguin fiscalitzats
escrupolosament. Coneixem massa casos de presumpte o comprovada malversació de
recursos públics i corrupteles. La Sindicatura de Comptes ha de ser la
encarregada de fer aquesta tasca de vigilància, DES DE LA INDEPENDÈNCIA
POLÍTICA, i se’ls ha de dotar de les eines que els hi permetin fer-ho i
recuperar, quan toqui, els diners malversats; posant en mans de la justícia aquells
casos de presumptes irregularitats punibles.
Ens hi juguem molt, la salut. I amb això no
s’hi pot jugar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada