Cal ser conscients
que la llibertat de Catalunya no és la solució màgica a tots els problemes que
tenim i que aniran apareixen al llarg dels propers anys (tots els Estats tenen
problemes), però ens ajudarà, i molt, a ser un ESTAT normal que intenta
solucionar-los amb polítiques adequades i respectuoses amb els drets de TOTA
la ciutadania (només cal mirar les dades d'atur de països, com per
exemple, Holanda
o Àustria
per a fer-se una idea dels avantatges de ser un Estat i la magnitud de la
tragèdia que vivim (22,2% d'atur). Vull per al meu país polítiques ètiques
i al servei de la ciutadania i dels seus drets i no pas polítiques demagògiques
i al
servei del diner i d'interessos personals.
Pel nostre futur, ni espoli fiscal ni espoli social |
Com a primer pas
cap a un futur millor, tenim l'obligació de lluitar per aturar la sagnia
que significa, per un costat, l'espoli fiscal,
sobre els 16.000 M€ anuals, al que estem sotmesos i que conjuntament al frau
fiscal, uns altres 16.000 M€, provoca un gran espoli social i grans
retallades en el ja precari Estat del Benestar català. Als evasors, amnistia i copet
a l'esquena. Al ciutadà del carrer, apretar una mica més la mà que el té agafat
pel coll i l'ofega. Cal lluitar aferrissadament per aconseguir aturar aquest
espoli i acabar amb el frau. Si eliminem aquestes dues xacres, 32.000 M€ més a
les arques públiques, podrem mantenir i ampliar l'Estat del Benestar que les
catalanes i catalans ens mereixem.
Ja hem vist que les
darreres mesures aprovades pels que governen Espanya van en detriment de la
majoria de la ciutadania (pujada
de l'IVA, reducció
de sou a funcionaris, rebaixa
de la prestació d'atur (per dropos), reducció
de l'aportació de FOGASA, amnistia fiscal per als defraudadors... Aquestes
mesures afavoriran la sortida de la crisi? Evidentment, NO. I si a més, hi
sumem, com ja he comentat, els efectes de l'espoli i frau fiscal que pateix
Catalunya, la resposta segueix essent NO, rotundament no.
En canvi, injecció
hipermilionària per a salvar el frankenstein de Bankia amb 20.000M€,
(algú ens haurà d'explicar per que l'Aldea
no mereix, com a mínim, el mateix
tracte); res de tancar els tres ministeris sense competències que cremen,
cada any, 900M€ inútilment; res d'eliminar la monarquia; res d'eliminar el
Senat; res d'acabar amb el privilegi de l'església; res de res.
Des de Catalunya
hem de poder decidir quin tipus de polítiques apliquem per a tirar
endavant econòmicament i socialment (evitant de totes totes la factura social)
i mentre siguem colònia d'explotació d'Espanya i súbdits,
mai ens en sortirem.
El manteniment del
nostre estat del benestar, els nostres drets fonamentals (pilars fonamentals de
la democràcia) i el manteniment de tot allò que ens defineix com a poble, com a
nació, està en perill. És, per tant, una qüestió de SUPERVIVÈNCIA
personal, social, econòmica, cultural,
nacional... obtenir la independència. Això és el que està en joc, la
supervivència de les persones, de tots nosaltres, vinguem d'on vinguem, parlem
la llengua per parlem i sigui quin sigui el tret que ens fa més grans i
diversos com a societat.
Com a poble hem de
defensar els drets (i deures) d'aquells que en formen part i l'integren. Drets
tan bàsics i fonamentals com el dret a una vida digna, a una feina digna, un
habitatge digne, a la salut, al propi desenvolupament personal, a no ser
discriminat per cap tret, a què no ens robin el present i el futur... I per no
perdre-ho cal que lluitem, cal que plantem cara.
Il Quarto Stato.1901. Giuseppe Pellizza da Volpedo |
Ha arribat l'hora
de deixar endarrere la involució social, econòmica, nacional que patim des de
fa massa temps i canviem les tornes. Cal que ens plantem i diem prou. Potser ha
arribat l'hora de canviar involució per evolució. I per què no comencem ja,
participant activament a la manifestació
d'aquest dijous? Cal dir NO a aquestes noves retallades perquè
precaritzen, encara més, la ja complicada vida de la majoria de ciutadans i
ciutadanes, són contràries als nostres drets i ens aboquen a més recessió, més
retallades i més injustícies. La defensa dels nostres drets és cosa de
tots/es. Contra l'espoli fiscal i social, i contra el frau fem sentir la nostra
veu. Impliquem-nos en la defensa dels drets de la ciutadania i del
país.
El nostre futur
el decidirem nosaltres i el futur de totes les
catalanes i tots els catalans passa per una via, la de la llibertat del país i
la consolidació dels nostres drets fonamentals. Aquesta és la única manera de
construir un país més democràtic, més just, més digne i amb un futur per
a tots i cadascun de nosaltres.