Com a conseqüència de la greu crisi econòmica, cada cop és més
freqüent sentir: “No cobro la nòmina des de fa mesos”, “Estic
malalt i m'han denegat la incapacitat”, “M'han acomiadat”, etc. I en tots els casos
la pregunta és: Què hi puc fer?
Teòricament els drets
existeixen i se'n pot reclamar el seu exercici. Malauradament, a la
pràctica, la reclamació d'alguns drets (rebre el salari,
reconeixement d'una incapacitat, reconeixement d'un acomiadament
improcedent, etc) és lenta (cosa que no passa, per exemple, amb el desnonament exprés) i
angoixant per al qui la pateix. A Tarragona, avui, qui
estigui en aquesta situació pot estar esperant més de dos anys per
tal de tenir data per a la celebració del judici (després s'ha de celebrar el judici i dictar sentència). Incomprensiblement, el mateix sistema que ha de garantir els drets de
la ciutadania acaba essent, actualment, una mena de mà que ofega,
encara més, al damnificat.
Estem davant d'un greu
problema social que provoca que moltes de les persones que es troben
en aquesta situació es vegin abocades a la pobresa i a l'exclusió social,
sobrevivint gràcies a les ajudes de familiars, amics i/o entitats
socials; i, que per acabar-ho d'adobar, reben els embats provinents
dels impagaments als quals es veuen forçats per la situació (perdre
el teu propi habitatge, per exemple).
Em preocupa veure com
cada dia va en augment el nombre de persones que estan en aquesta
situació i que no veuen la llum al final del túnel. Com és
possible que haguem arribat a 21 desnonaments diaris i a un 20% de ciutadans pobres? Com pot ser que permetem que a
Tarragona existeixi un 25% de nens i nenes pobres? No veiem que ens
estem autodestruint?
Urgeix una reforma del
sistema judicial per evitar injustícies i accelerar la solució
d'aquests casos (en benefici de tothom). No pot ser que la
conculcació d'un dret (a vegades és el mateix Estat qui se salta la
seva legalitat) comporti l'anorreament d'una persona o família
abocant-la a la pobresa.
Les retallades en serveis
públics, i el sistema judicial n'és un d'ells, només ha fet que
agreujar, encara més, la situació. Justament, la societat necessita el contrari,
la potenciació de la defensa de dels drets de la ciutadania per tal
de no provocar situacions injustes que afecten a
persones amb noms i cognoms, la situació dels quals es veu agreujada
per les successives onades retalladores i els augments d'impostos.
I ja està bé d'insistir
en que la crisi és una oportunitat. Que els ho expliquin als que ho
estan passant malament.
