L'atur i la
precarietat ens indiquen, clarament, que la política econòmica, laboral i
social d'Espanya és errònia. 615.558 aturats a Catalunya (69.976 a la província
de Tarragona) i anem pujant. Una xacra a la qual s'ha de sumar la precarització
del mercat laboral. Avui, els contractes indefinits, 1822, són l'excepció en un
mar de temporalitat de 17950 contractes d'aquesta mena (a Tarragona). Quina
perspectiva de futur té la ciutadania (i sobretot el jovent) davant d'aquesta
incertesa? L'esclavitud ha passat de posar cadenes a les persones a
encadenar-los a contractes escombraria temporals a pela i mitja.
Cruel mostra dels
efectes negatius de pertànyer a un Estat gras i ineficient, el de les
retallades, de l’espoli. Pertànyer a Espanya ens està costant molt car (a vostè
també), concretament la ruïna. Enlloc de suprimir drets (diuen que no hi ha
diners) es podrien estalviar 900 M€ per cadascun dels ministeris inútils
(sanitat, educació i cultura) o 7.000 M€ si es rebaixés, tal com ha fet
Alemanya, el pressupost de defensa, entre altres petites partides, com la casa reial, el Senat... La solució és la
República catalana dels drets, la del benestar, en la que nosaltres decidim.
Aquestes són les bondats de l’Estat Espanyol, sumades al
neoliberalisme polític i econòmic, mal dissimulat, de tota l'estructura estatal
i dels principals partits (PSOE, PP i CIU). Quan es tracta de privatitzar
guanys i socialitzar les pèrdues, quan l'especulació és un modus vivendi,
quan generar un nou model econòmic sostenible generador d'ocupació és una
quimera, el resultat és la destrucció d'ocupació i retallada de drets fonamentals.
El futur incert ja
s’ha convertit en un present negre. Necessitem l'Estat propi per una simple
qüestió de supervivència. Amb els nostres recursos i potencial, Catalunya no
estaria perdent el temps parlant de com hem de gestionar la crisi. Amb la República
catalana gestionaríem la riquesa, la d'un país normal, per tal de millorar el
país generant ocupació sostenible i de qualitat, consolidant i ampliant drets
socials i laborals, etc. L’espoli fiscal representa que cada dia 60 M€ que
l’Estat ha recaptat del nostre esforç fiscal no tornen. Amb aquests 60M€ DIARIS
doblaríem les pensions i les prestacions d'atur; duplicaríem el nombre de
beques als nostres estudiants; amb l’equivalent a onze dies ens estalviaríem
les retallades en Sanitat i en 1,7 anys eliminaríem el deute de la Generalitat.
El 20 de novembre
tenim dues opcions: seguir amb Espanya i seguir amb crisi, atur, pobresa,
retallades i l'espoli fiscal o optem per una República Catalana pròpia, amb un
Estat del benestar fort, que vetlli pels drets fonamentals de les persones,
destinant els diners públics a la gent (i no als bancs irresponsables),
que persegueixi el frau fiscal, que ajudi als empresaris a generar ocupació
(cap empresa pot funcional si li espolien el 9% dels seus recursos un cop ha
pagat els impostos), que inverteixi en R+D+I, que fomenti la
internacionalització de les nostres PIMES, que són el veritable teixit
industrial català. Amb un Estat propi, tot són avantatges.
Vostè decideix
entre la República de futur o una Comunitat autònoma d'incertesa i desaparició.
