Davant de situacions problemàtiques, i que demanen un cop de cap ferm i valent, cal meditar les decisions que un pren; consultar amb persones de confiança, fer tot un exercici de reflexió personal. No podem deixar-nos endur per un cop calent ni per l'emoció ni tancar els ulls a la realitat i fer veure que no passa res. Ens podem plànyer un moment, per la travessa del desert que hom està passant, però més de cinc minuts és contraproduent.
Sovint, la decisió més intel·ligent és la més dura d'acceptar personalment i, sobretot, de dur-la a terme. Però s'ha de fer. En moments difícils no serveix de res lamentar-se pel que podia haver sigut si la situació fos un altre. Ens agradi o no s'han de prendre decisions, encara que sigui a contra cor, i post-posar-les només serveix per agreujar-ho encara més.
Arribat el moment, doncs, com diuen els castellers, “pit i amunt”, i mirar cara a cara al futur. Alea iacta est. Seguiré ferm en les meves conviccions personals, seguiré defensant el que crec que és just i seguiré lluitant per a superar una situació tant negativa. Què no es pensin que ens han derrotat. Ens han assaltat la posició, però no estem vençuts i la resposta és: la lluita continua.
