Contra la involució: evolució

Enllaç a l'article publicat a eljornaldiari 

Cal ser conscients que la llibertat de Catalunya no és la solució màgica a tots els problemes que tenim i que aniran apareixen al llarg dels propers anys (tots els Estats tenen problemes), però ens ajudarà, i molt, a ser un ESTAT normal que intenta solucionar-los amb polítiques adequades i respectuoses amb els drets de TOTA la ciutadania (només cal mirar les dades d'atur de països, com per exemple,   Holanda o Àustria per a fer-se una idea dels avantatges de ser un Estat i la magnitud de la tragèdia que vivim (22,2% d'atur). Vull per al meu país polítiques ètiques i al servei de la ciutadania i dels seus drets i no pas polítiques demagògiques i al servei del diner i d'interessos personals.

Pel nostre futur, ni espoli fiscal ni espoli social

Com a primer pas cap a un futur millor, tenim l'obligació de lluitar per aturar la sagnia que significa, per un costat, l'espoli fiscal, sobre els 16.000 M€ anuals, al que estem sotmesos i que conjuntament al frau fiscal, uns altres 16.000 M€, provoca un gran espoli social i grans retallades en el ja precari Estat del Benestar català. Als evasors, amnistia i copet a l'esquena. Al ciutadà del carrer, apretar una mica més la mà que el té agafat pel coll i l'ofega. Cal lluitar aferrissadament per aconseguir aturar aquest espoli i acabar amb el frau. Si eliminem aquestes dues xacres, 32.000 M€ més a les arques públiques, podrem mantenir i ampliar l'Estat del Benestar que les catalanes i catalans ens mereixem.

Ja hem vist que les darreres mesures aprovades pels que governen Espanya van en detriment de la majoria de la ciutadania (pujada de l'IVA, reducció de sou a funcionaris, rebaixa de la prestació d'atur (per dropos), reducció de l'aportació de FOGASA, amnistia fiscal per als defraudadors... Aquestes mesures afavoriran la sortida de la crisi? Evidentment, NO. I si a més, hi sumem, com ja he comentat, els efectes de l'espoli i frau fiscal que pateix Catalunya, la resposta segueix essent NO, rotundament no.

En canvi, injecció hipermilionària per a salvar el frankenstein de Bankia amb 20.000M€, (algú ens haurà d'explicar per que l'Aldea no mereix, com a mínim, el mateix tracte); res de tancar els tres ministeris sense competències que cremen, cada any, 900M€ inútilment; res d'eliminar la monarquia; res d'eliminar el Senat; res d'acabar amb el privilegi de l'església; res de res.

Des de Catalunya hem de poder decidir quin tipus de polítiques apliquem per a tirar endavant econòmicament i socialment (evitant de totes totes la factura social) i mentre siguem colònia d'explotació d'Espanya i súbdits, mai ens en sortirem.

El manteniment del nostre estat del benestar, els nostres drets fonamentals (pilars fonamentals de la democràcia) i el manteniment de tot allò que ens defineix com a poble, com a nació, està en perill. És, per tant, una qüestió de SUPERVIVÈNCIA personal, social, econòmica, cultural, nacional... obtenir la independència. Això és el que està en joc, la supervivència de les persones, de tots nosaltres, vinguem d'on vinguem, parlem la llengua per parlem i sigui quin sigui el tret que ens fa més grans i diversos com a societat.

Com a poble hem de defensar els drets (i deures) d'aquells que en formen part i l'integren. Drets tan bàsics i fonamentals com el dret a una vida digna, a una feina digna, un habitatge digne, a la salut, al propi desenvolupament personal, a no ser discriminat per cap tret, a què no ens robin el present i el futur... I per no perdre-ho cal que lluitem, cal que plantem cara.

Il Quarto Stato.1901. Giuseppe Pellizza da Volpedo

Ha arribat l'hora de deixar endarrere la involució social, econòmica, nacional que patim des de fa massa temps i canviem les tornes. Cal que ens plantem i diem prou. Potser ha arribat l'hora de canviar involució per evolució. I per què no comencem ja, participant activament a la manifestació d'aquest dijous? Cal dir NO a aquestes noves retallades perquè precaritzen, encara més, la ja complicada vida de la majoria de ciutadans i ciutadanes, són contràries als nostres drets i ens aboquen a més recessió, més retallades i més injustícies. La defensa dels nostres drets és cosa de tots/es. Contra l'espoli fiscal i social, i contra el frau fem sentir la nostra veu. Impliquem-nos en la defensa dels drets de la ciutadania i del país. 

 

El nostre futur el decidirem nosaltres i el futur de totes les catalanes i tots els catalans passa per una via, la de la llibertat del país i la consolidació dels nostres drets fonamentals. Aquesta és la única manera de construir un país més democràtic, més just, més digne i amb un futur per a tots i cadascun de nosaltres.

A Dios rogando y con el mazo dando

En plena crisi els nostres governants ens demanen que ens fem càrrec de la situació que patim. Tot i que, NOMÉS, ens ho demanen a la majoria de ciutadans. Només a qui no té cap mena de poder decisori directe pel que fa a la governança  política i econòmica; i que prou feina té a sobreviure.  En canvi, als qui han generat la crisi i s’han lucrat ROBANT (presumptament) els hi faciliten la vida amb, entre altres accions, una amnistia fiscal, fent la vista grossa sobre l’origen del diner negre. No deixa de ser curiós que NO s’apliqui la mateixa justícia a aquelles persones que han comés algun frau per a poder sobreviure (cobrar prestacions indegudament, treballar en negre, etc). Que quedi clar que cap situació de necessitat justifica un delicte, però no puc assumir aquest/a doble joc/moral que permet que a una persona que roba per a ser més ric se li doni facilitats i a un pobre que roba per a sobreviure se l’aboqui a la indigència i l’exclusió social. Això no és justícia.

En aquesta nostra falsa democràcia, ens demanen que creiem en una democràcia participativa mal plantejada, fent-nos partícips de la irresponsabilitat dels que han pres decisions amb l’únic objectiu del benefici infinit. Una irresponsabilitat que, en molts casos, s’ha d’investigar per si s’ha comés alguna mena de delicte: estafa, robatori, malversació de diners públics, etc.

Serà l’Estat de dret? i la justícia? tant contundents amb aquests cràpules com ho és amb els malalts a qui se’ls hi nega l’assistència sanitària, a qui denega les prestacions, abocant-los a la misèria, i en alguns casos a la mort? Serà tant contundent com amb els immigrants a qui se’ls complica l’existència tot el possible, tractant-los com a mercaderies i esclaus. Evidentment no. Entre ells es tapen les vergonyes.

Democràcia participativa, només, per a repartir els efectes de la pràctica, presumptament, delictiva, corrupta, negligent, ineficient que han dut a terme, fent-nos suportar contínues retallades de drets fonamentals i serveis públics. En definitiva, neoliberalisme salvatge i dictadura financera pel que fa a la regulació i als beneficis però democràcia participativa pel que fa a pagar els plats trencats d’una festa indecent.

Però la factura la paguen, sobretot, els més desafavorits de la societat: les persones malaltes, les pobres i els nouvinguts, tots ells els més desprotegits. Tota una munió de gent que es veu llençada al foc de l’infern de mans d’uns governants (demòcrata-cristians?) al servei de qui ha generat la crisi, al seu servei. La mateixa història de sempre. Fotre un bon pelotazo, recollir els calers i de la resta, pagar la factura, ja se n’encarregarà el ciutadà.

I, per acabar de reblar el clau, cal sumar-hi el malbaratament de diners en fastuositats monàrquiques, en infraestructures faraòniques absurdes i altres estupideses que la ciutadania no entenen. Tot ben amanit amb l’eliminació inversions socials (collonades per a ells), molt necessàries per a sortir de la crisi, com, per exemple, l’eliminació del Fons d’Integració d’Immigrants o la reducció, en 1557 M€, en Polítiques Actives d’Ocupació. Per un costat delinqüència (presumptament), malbaratament i favors als poderosos. I per l’altre costat, retallades, misèria i bastonades als desafavorits. Com diuen en castellà: A Dios rogando y con el mazo dando. Saben massa bé que estan fent.