Ser ràpids per ser justos.

Com a conseqüència de la greu crisi econòmica, cada cop és més freqüent sentir: “No cobro la nòmina des de fa mesos”, “Estic malalt i m'han denegat la incapacitat”, “M'han acomiadat”, etc. I en tots els casos la pregunta és: Què hi puc fer?

Teòricament els drets existeixen i se'n pot reclamar el seu exercici. Malauradament, a la pràctica, la reclamació d'alguns drets (rebre el salari, reconeixement d'una incapacitat, reconeixement d'un acomiadament improcedent, etc) és lenta (cosa que no passa, per exemple, amb el desnonament exprés) i angoixant per al qui la pateix. A Tarragona, avui, qui estigui en aquesta situació pot estar esperant més de dos anys per tal de tenir data per a la celebració del judici (després s'ha de celebrar el judici i dictar sentència). Incomprensiblement, el mateix sistema que ha de garantir els drets de la ciutadania acaba essent, actualment, una mena de mà que ofega, encara més, al damnificat.

Estem davant d'un greu problema social que provoca que moltes de les persones que es troben en aquesta situació es vegin abocades a la pobresa i a l'exclusió social, sobrevivint gràcies a les ajudes de familiars, amics i/o entitats socials; i, que per acabar-ho d'adobar, reben els embats provinents dels impagaments als quals es veuen forçats per la situació (perdre el teu propi habitatge, per exemple).

Em preocupa veure com cada dia va en augment el nombre de persones que estan en aquesta situació i que no veuen la llum al final del túnel. Com és possible que haguem arribat a 21 desnonaments diaris i a un 20% de ciutadans pobres? Com pot ser que permetem que a Tarragona existeixi un 25% de nens i nenes pobres? No veiem que ens estem autodestruint?

Urgeix una reforma del sistema judicial per evitar injustícies i accelerar la solució d'aquests casos (en benefici de tothom). No pot ser que la conculcació d'un dret (a vegades és el mateix Estat qui se salta la seva legalitat) comporti l'anorreament d'una persona o família abocant-la a la pobresa.

Les retallades en serveis públics, i el sistema judicial n'és un d'ells, només ha fet que agreujar, encara més, la situació. Justament, la societat necessita el contrari, la potenciació de la defensa de dels drets de la ciutadania per tal de no provocar situacions injustes que afecten a persones amb noms i cognoms, la situació dels quals es veu agreujada per les successives onades retalladores i els augments d'impostos.

I ja està bé d'insistir en que la crisi és una oportunitat. Que els ho expliquin als que ho estan passant malament.

615.558 raons per a l'adéu a Espanya

L'atur i la precarietat ens indiquen, clarament, que la política econòmica, laboral i social d'Espanya és errònia. 615.558 aturats a Catalunya (69.976 a la província de Tarragona) i anem pujant. Una xacra a la qual s'ha de sumar la precarització del mercat laboral. Avui, els contractes indefinits, 1822, són l'excepció en un mar de temporalitat de 17950 contractes d'aquesta mena (a Tarragona). Quina perspectiva de futur té la ciutadania (i sobretot el jovent) davant d'aquesta incertesa? L'esclavitud ha passat de posar cadenes a les persones a encadenar-los a contractes escombraria temporals a pela i mitja.

Cruel mostra dels efectes negatius de pertànyer a un Estat gras i ineficient, el de les retallades, de l’espoli. Pertànyer a Espanya ens està costant molt car (a vostè també), concretament la ruïna. Enlloc de suprimir drets (diuen que no hi ha diners) es podrien estalviar 900 M€ per cadascun dels ministeris inútils (sanitat, educació i cultura) o 7.000 M€ si es rebaixés, tal com ha fet Alemanya, el pressupost de defensa, entre altres petites partides, com la casa reial, el Senat... La solució és la República catalana dels drets, la del benestar, en la que nosaltres decidim.

Aquestes són les bondats de l’Estat Espanyol, sumades al neoliberalisme polític i econòmic, mal dissimulat, de tota l'estructura estatal i dels principals partits (PSOE, PP i CIU). Quan es tracta de privatitzar guanys i socialitzar les pèrdues, quan l'especulació és un modus vivendi, quan generar un nou model econòmic sostenible generador d'ocupació és una quimera, el resultat és la destrucció d'ocupació i retallada de drets fonamentals.

El futur incert ja s’ha convertit en un present negre. Necessitem l'Estat propi per una simple qüestió de supervivència. Amb els nostres recursos i potencial, Catalunya no estaria perdent el temps parlant de com hem de gestionar la crisi. Amb la República catalana gestionaríem la riquesa, la d'un país normal, per tal de millorar el país generant ocupació sostenible i de qualitat, consolidant i ampliant drets socials i laborals, etc. L’espoli fiscal representa que cada dia 60 M€ que l’Estat ha recaptat del nostre esforç fiscal no tornen. Amb aquests 60M€ DIARIS doblaríem les pensions i les prestacions d'atur; duplicaríem el nombre de beques als nostres estudiants; amb l’equivalent a onze dies ens estalviaríem les retallades en Sanitat i en 1,7 anys eliminaríem el deute de la Generalitat.

El 20 de novembre tenim dues opcions: seguir amb Espanya i seguir amb crisi, atur, pobresa, retallades i l'espoli fiscal o optem per una República Catalana pròpia, amb un Estat del benestar fort, que vetlli pels drets fonamentals de les persones, destinant els diners públics a la gent (i no als bancs irresponsables), que persegueixi el frau fiscal, que ajudi als empresaris a generar ocupació (cap empresa pot funcional si li espolien el 9% dels seus recursos un cop ha pagat els impostos), que inverteixi en R+D+I, que fomenti la internacionalització de les nostres PIMES, que són el veritable teixit industrial català. Amb un Estat propi, tot són avantatges.

Vostè decideix entre la República de futur o una Comunitat autònoma d'incertesa i desaparició.

Principi d'Igualtat?

El principi d'igualtat és un pilar fonamental de qualsevol democràcia amb cara i ulls. Aquest principi ens indica que tots som iguals davant la llei i ningú té privilegis. Malauradament, Espanya no es troba entre els Estats amb un sistema democràtic de qualitat i això queda demostrat amb l'atorgament de privilegis a determinades persones.

En concret, em refereixo a la concessió de la nacionalitat espanyola a Ricky Martin i Benicio del Toro. Que quedi clar que no tinc res, ni a favor ni en contra, d'aquestes dues persones. Només em serveixen d’exemple per exposar el que apunto a continuació.

Tot i que el procediment legalment és correcte (nacionalitat per carta de naturalesa) i jurídicament no hi ha res a dir, èticament si que ens hem d'esglaiar i, per tant, reprovar l'acció del Govern. Si ningú ha de tenir privilegis, canviem la llei per a què tothom parteixi amb els mateixos drets i deures.

Sembla més aviat, com una mena de butlla papal entregada pel Govern per donar publicitat a una gran fita en l'ordenament jurídic espanyol, permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe  atorgant-los-hi dels mateixos drets de qualsevol matrimoni heterosexual, inclòs el dret a l'adopció. No calia muntar aquest circ. La norma, per si sola és excel·lent, no li fa falta publicitat.

Centrem-nos en el cas dels ciutadans d'origen llatinoamericà que demanen la nacionalitat espanyola (habitualment via nacionalitat per residència). Aquestes persones han de complir una sèrie de requisits per aconseguir-ho i han de passar una mitjana de dos a tres anys, de tràmit en tràmit, per arribar bon port. Entre aquests requisits hi trobem: demostrar que s'ha residit dos anys a Espanya de forma LEGAL i CONTINUADA[1] (estar-hi només empadronat, no és suficient) i disposar de suficients mitjans econòmics (cal presentar contracte de treball i nòmines). Enlloc diu res sobre sentiments i llaços emocionals.

Per tant, les persones que viuen regular i continuadament a Espanya s'han d'esperar dos anys (des de que van obtenir l'autorització per a residir-hi, i a saber quants anys poden ser!) per tal poder demanar l'inici dels tràmits i, òbviament, estar treballant, una fita molt senzilla en la situació actual amb un índex d'atur del 20% a Espanya. Qui ha estat, o està actualment, a l'atur, sap molt bé que aconseguir un treball digne, avui, és molt fàcil.

En canvi, les persones esmentades, en un tres i no res, han aconseguit la nacionalitat. Sota el meu punt de vista és una discriminació en vers a aquelles persones que han de patir tot el procediment legal per obtenir la nacionalitat. No es valora l'esforç que fan per aconseguir-ho ni el temps que triguen. Però, a segons qui, se li valoren qüestions subjectives (llaços emocionals) per tal de decidir sobre aquest tema, deixant a la resta de sol·licitants amb un pam de nas i en total indefensió (no poden reclamar). Com sempre, doble raser en la presa de decisions, segons convingui.

Cito textualment el web del Ministeri de Justícia: “La nacionalidad, en definitiva, es la máxima expresión jurídica de la integración de una persona en una comunidad estatal, es algo más que la autorización de residencia y trabajo. “

No tinc gaire clar que això s'estigui complint.

---

[1]    Dos anys per a nacionals de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal o persones de origen sefardí. Per altres nacionalitats, la regla general, és de 10 anys.

ERC, Reagrupament i Catalunya Sí presenten les propostes cap a la República del Sí

Jordi Gené, Adam Tomàs, Jordi Gomis i Felipe Garcia

 "Tenim dues opcions: seguir amb Espanya i seguir amb la crisi i l'espoli fiscal o podem optar per una República catalana pròpia"

Més pobresa que mai

La pobresa, al contrari del que pensa molta gent, és una situació que afecta a bona part de la població i no només a col·lectius marginats o als nouvinguts. Avui, molts estem en risc d'exclusió social i de pobresa. El 20% dels catalans viu sota el llindar de la pobresa. El 25% dels catalans menors de 16 anys i majors de 65 és pobre i el 39% dels catalans nouvinguts també. L'atur entre els joves és del 40%. Cada dia es desnonen a 21 famílies. Més de 600.000 persones a l'atur. Dades esfereïdores.

Les Administracions ja fa mesos que van optar, atemorint a la població amb el fantasma de la fallida econòmica, per desmantellar a cop de retallades de drets i privatitzacions, el precari i dèbil Estat del Benestar, últim baluard que li queda a la democràcia per defensar els drets fonamentals de les persones.

La contundència amb la que s'aboquen a retallar els drets fonamentals és inexistent quan es tracta de perseguir el frau fiscal (16.000 M€) i eliminar els beneficis fiscals a les rendes més altes, perpetrada pels governs del PP, PSOE i CIU (al 2010 van suposar uns 1.600 M€ que no es van recaptar).I a tot aquest frau, un robatori en majúscules, s'ha de sumar a l'espoli fiscal que pateix Catalunya ( 22.000 M€ anuals).

Paul Krugman i Joseph Stiglitz, premis Nobel d'economia, insisteixen en indicar que el camí correcte per sortir de la crisi és justament el contrari del marcat per l'Estat. Enlloc de retallades cal augmentar els ingressos via impostos.

Els Governs es neguen a lluitar contra les sagnies esmentades, insistint en que s'ha d'aprimar l'Estat, confonent demagògicament el que és un Estat Fort, que vetlli per tota la societat i que no tenim, amb un Estat Gras que malgasta els diners de forma ineficient.

I cal indicar, també, que Catalunya està a la cua de la UE-15 en despesa social (Estat Dèbil). Les retallades han provocat que haguem deixat la cua per passar a ser un vagó de tren aparcat en una via morta a l'espera del seu desmantellament. I això és el que pretenen, privatitzar l'Estat, debilitar-lo per retallar drets fonamentals de la ciutadania. Aquest és un fet que ens ha de preocupar per que s'està atemptant contra la democràcia i contra la gent.

Com diu Alain Touraine “La presa de consciència dels drets humans universals i la lluita per defensar-los són l’única arma amb que es pot intentar contrarestar el domini d’una casta només preocupada per enriquir-se”

Una tercera part de les llars catalanes no té capacitat per afrontar despeses imprevistes

En defensa del model d'ensenyament català

El treball cohesionador que es du a terme amb el model d'immersió lingüística és de tanta importància social que la simple idea de pretendre'n la seva alteració és un perill important. Per què?

Aquest model ha permès que els nens i nenes de Catalunya hagin crescut, independentment de la seva llengua, origen o qualsevol altre tret propi, coneixent la diversitat social catalana, han crescut en un model que fomenta la cohesió social, el coneixement tant del català, llengua pròpia de Catalunya, com el castellà.

Aquest model ha permès que les nenes i els nens del nostre país hagin crescuts sense ser separats per cap qüestió, entenent des de ben petits, que no hi ha cap tret personal que justifiqui cap mena de discriminació.

Aquest model ha permès que tothom, al arribar a l'edat adulta, hagi adquirit els coneixements bàsics i necessaris per tal de desenvolupar una vida lliure i autònoma, en igualtat de condicions.

Aquest model ha permès que la incorporació de les onades migratòries d'aquest segle XXI s'hagi produït sense massa maldecaps ja que ha facilitat l'acollida a les escoles i n'ha facilitat l'arrelament.

Totes aquestes raons, entre d'altres, permeten generar un procés col·lectiu de construcció de la nostra societat donat que ha fomentat que tots i cadascun de nosaltres ens sentim partícips d'aquesta tasca, independentment de la llengua que parlem i del nostre origen.

Aquest model ens ha ensenyat que tots som iguals, tots som catalanes i catalans i tots formem part de la mateixa societat, una societat en la qual participem col·lectivament. Una participació que farà que Catalunya sigui, cada dia que passa, un lloc millor, amb les aportacions de tothom.

Per justícia i per ètica no podem mantenir-nos al marge d'aquesta polèmica i cal que defensem l'escola de tots i aquest model d'ensenyament, clau per a l'èxit de la cohesió social.

Programa de participació ciutadana a la Canonja

Com a canongí, i com a candidat a les darreres eleccions municipals representant a ERC, celebro la iniciativa de l'Ajuntament de la Canonja de crear el programa de participació ciutadana relacionat amb el POUM (que suposo que també afectarà a l'ARE). Una petició que, com a cap de llista d'ERC a la Canonja, ja vaig fer públicament el 26 de març i que vaig exposar a la població en el programa electoral (Què proposem!) i a la taula rodona realitzada el 6 de maig passat. Doblement content, per la iniciativa i per veure que s’assumeixen els plantejaments d’aprofundiment democràtic que defenso.

La participació ciutadana és, per a mi, un objectiu irrenunciable. Tinc clar que democràcia significa incorporar a les persones als processos de gestió i disseny de les polítiques públiques i dels pressupostos. I això implica informar, preguntar i sobretot, ESCOLTAR. I actualment, això no existeix. Celebro i aplaudeixo aquesta iniciativa.

Però tinc dubtes sobre la seva realitat participativa i i que l’opinió de les persones sigui tinguda en consideració. És important i cal tenir-ho molt clar, que qualsevol programa participatiu ha de ser implementat amb una metodologia clara i objectiva que garenteixi la participació real i efectiva. En el cas contrari, caiem en una mera consulta vàcua i insubstancial.

Espero poder rebre informació sobre el resultat d'aquest programa participatiu per tal de veure si és un canvi real i una millora de la qualitat de la vida democràtica local (fet que desitjo) o és un mer brindis al sol sense cap transcendència. Recordo que aquesta iniciativa va ser rebuda amb escarafalls per algun membre de la taula rodona celebrada a l’Orfeó Canongí el sis de maig.

Si realment es vol dur a terme un canvi de manera de governar i dur a terme un aprofundiment i una millora del sistema democràtic, governant amb la ciutadania, caldria, primer, crear un projecte de participació local en el qual, insisteixo, sota una metodologia adequada, Ajuntament, entitats i ciutadania decidíssim quin és el model participatiu que volem a la Canonja, segons les nostres característiques. I a partir d'aquí crear els programes concrets de participació.

I si efectivament existeix un esperit de canvi en las formes de governar, que es demostri creant, per part de l’Ajuntament, un programa de pressupostos participatius, tal com recull la proposta electoral que vaig presentar en nom d'ERC. Ara que la Canonja gestionarà els seus propis tributs, seria hora, torno a insistir, de governar amb la gent i escoltar, enraonar, i decidir entre tots en que invertim els diners públics.

Com no pot ser d'altre manera, estic disposat a col·laborar amb l'Ajuntament de la Canonja per tal d'aconseguir més i millor democràcia.

Immigració i Drets Humans

Extracte de la ponència presentada, per Jordi Gené i Mariné, Coor. d’AMIC-UGT a Tarragona i a les Terres de l’Ebre,  a les Jornades “Drets Humans i Cicle de Cinema a Tarragona", organitzada per l’Associació Allende de Tarragona. 19 de juny de 2011.

El passat mes de maig, es va publicar l’estudi “Immigració i Estat del benestar a Espanya” de “la Caixa” en el qual es mostren tota una sèrie de dades sobre l’impacte del darrer procés migratori en la societat espanyola.

 Aquest estudi parla, entre altres aspectes, de nombre d’afiliats a la Seguretat social, de pensions, PIB, utilització de serveis socials, etc. Dades que ens porten a deduir que econòmicament la immigració ens convé, ens resulta un bon negoci. Com també va ser beneficiosa per a l’economia, per exemple, la irrupció del tractor en el món agrari.

Parlem del profit econòmic de la immigració, de la seva utilitat com a força de treball (com si les persones fóssim tractors), l’aportació de diners a través del pagament dels impostos… Però a ningú li importa que els ciutadans nouvinguts tinguin una taxa d’atur el doble que el de la població autòctona o que la seva taxa de pobresa sigui notablement alta: el 30% enfront del 18% d’espanyols, per citar només dos exemples).

Però al parlar de persones, parlem de possibilitats, necessitats, patiment, projectes, desesperança, esperança, justícia. Preguntem-nos si és just que les persones siguin expulsades dels seus llocs d’origen. En el fons, els processos migratoris són això, expulsions; clara vulneració dels Drets Humans.

La crisi econòmica, l’atur, les retallades socials han dut, al llarg i ample d’Europa, a un augment del discurs xenòfob. Partits que fa pocs anys eren marginals, avui en dia són molt coneguts i han sabut contaminar a determinades forces polítiques i a àmplies capes de la població amb el seu discurs antidemocràtic, xenòfob, racista i populista i que alhora està buit de contingut (amb l’ajuda dels altaveus mediàtics), amb un clar objectiu: desviar l’atenció. Fer passar als nouvinguts com els responsables d’aquesta crisi. Aquestes forces xenòfobes, antimusulmanes sobretot, i euroescéptiques han transmès les seves idees repugnants a través de paraules, idees i discursos totalment digeribles i acceptables per una gran massa de població.

Com diu Chomsky, parlant sobre la reforma migratòria als EUA “La raó per la qual considero que no hi ha reforma migratòria és molt simple. Quan estàs en una seriosa crisi econòmica, aquells que en són els responsables, les corporacions financeres i el govern, no volen que la gent centri la seva atenció en la causa de la crisi, és a dir, ells mateixos; i llavors desvien l’atenció i la ràbia cap a un altre lloc”.

Sota aquesta malèvola inquisició contra un determinat col·lectiu s’amaga un objectiu diferent, volgut, anhelat, que no és cap altre que la imposició d’un sistema econòmico-social basat en el neocapitalisme salvatge i en la destrucció dels pilars de l’estat del benestar i de la democràcia (igualtat, llibertat, fraternitat, solidaritat, justícia social, igualtat d’oportunitats…). I aquesta guerra, que ha iniciat la dreta i extremadreta política i social, mitjans de comunicació afins i poders econòmics ha trobat el cavall de Troia ideal, els immigrants, amb el qual estan arribant al cor de la democràcia, amb el ferm objectiu de destruir-la.

Així, l’immigrant, entre la població autòctona, és vist com un competidor en l’accés al treball, a les prestacions i serveis públics, i fins i tot, com un delinqüent; i podríem seguir amb una llarga llista de retrets i mites racistes. Les persones no són bones o dolentes segons el seu origen i no podem vincular immigració amb amb incivisme, il·legalitat, delinqüència.

Els extremistes han sabut capitalitzar el desencís de part de l’electorat, el cansament amb els partits tradicionals, que han perdut la capacitat de connectar amb la ciutadania. L’extremadreta recull els desencantats, els cansats de les mateixes dolentes propostes i aprofitant la por, el discurs de la por (la pèrdua de la identitat nacional, la invasió de les hordes musulmanes, la lluita per un lloc de treball, per les prestacions socials…) aconsegueixen mobilitzar un electorat que té, això, POR. I llavors, els partits “democràtics” (per sort no tots) cauen en la seva trampa i enlloc de treballar positivament, li segueixen el joc i es dediquen a actuar a remolc.

I no cal oblidar, que l’augment de l’extremadreta és directament proporcional al decreixement de l’esquerra ideològica que, sota el meu punt de vista, ha perdut el seu perfil d’esquerres i ha fet un viratge cap al centre polític, traint als seus ideals. Una esquerra europea que, en general, està subjugada a la dictadura dels mercats financers, que imposen restriccions i retallades de drets socials i laborals i que han ensorrat les expectatives d’un futur millor. I les traïcions es  paguen cares.

Davant d’aquest panorama pervers i fosc, on el futur simplement no existeix, hem d’actuar. O deixem que segueixin posant bombes en els pilars fonamentals de la democràcia i de l’Estat del benestar o plantem cara i construïm més i millor democràcia, fomentant la participació social (democràcia participativa), tot generant una participació activa i efectiva de tota la ciutadania  en els temes i assumptes d’interès públic.

L’explotació dels nouvinguts i la conculcació dels seus drets són l’avantsala del que ens espera a la resta de ciutadans. És una malaltia que està avançant, d’aquelles que pensem que a nosaltres no ens tocarà. Però malauradament, ens tocarà, ja ens està tocant. Ja ens estan retallant drets i ho fan mentre ens idiotitzen a diari des d’alguns mitjans de comunicació.

Vivim en un món en procés de globalització de les cultures que s’ha d’enfocar des del diàleg. Un diàleg que ha de permetre, preservar i globalitzar, també, els drets humans i els valors democràtics, la justícia social, la igualtat d’oportunitats, el respecte per la igualtat de gènere, els drets de les minories, els drets socials, la tolerància, el civisme, el respecte… sense quedar-nos en un mer atorgament teòric sinó aprofundint en una aplicació real i efectiva d’aquests drets i valors.

I no podem oblidar que per a construir un un procés d’integració real, cal possibilitar-ho. Per una banda, a la persona acabada d’arribar se li ha de permetre poder participar en la construcció d’un projecte col·lectiu de futur en el qual s’hi senti identificat. Si només els volem com a força de treball i no els hi permetem la participació (total i absoluta) en la nostra societat, com volem esperar que formem una única societat, un únic poble? I això és perfectament compatible amb la conservació del propi origen. I per altra banda, el ciutadà nouvingut també ha de fer un exercici constructiu propi i voluntari d’integrar-se, sense esperar a que li demanin o l’obliguin. Per que la integració entre dos ens (nouvingut i societat d’acollida) només és possible amb l’acció proactiva de les dues parts, amb el reconeixement i respecte mutu.

Només amb una aposta decidida per un canvi de sistema econòmico-social, una nova manera d’entendre la política, el respecte a la diversitat, la globalització dels drets humans i la democràcia participativa podrem crear un futur més just, més digne, més lliure, més humà.

Els estralls de la crisi

Corren temps difícils per a tothom. La societat viu immersa en una greu crisis derivada d’una política basada en l’especulació i en les males pràctiques per tal de cercar el benefici econòmic insostenible. Aquesta manera de fer, que ha posat a la societat i al sistema al servei del capitalisme més salvatge i descarnat (i en situació d'escac i mat), està escombrant els valors fonamentals de la democràcia, pilar fonamental de l’estat del benestar europeu, i que tantes generacions ha costat construir, i que una única generació està aconseguint destruir.

En aquest context de crisi, amb més de sis-cents mil aturats a Catalunya, tancament d’empreses, retallades socials, indecents rescats d’empreses privades que han jugat al casino especulatiu i hi han perdut el que no tenien, bombolles immobiliàries mantingudes artificialment per al benefici de quatre, etc; qui hi ha perdut més és la majoria de la població, la classe treballadora víctimes del sistema i alhora els encarregats de pagar-ne les conseqüències (ignominiosa reforma laboral i social, pujada de preus dels serveis bàsics, atur, retallades en la sanitat i en l'educació...), mentre veiem com els seus responsables segueixen fent i desfent com volen, socialitzant les pèrdues i privatitzant els beneficis. I entre tots els afectats, els que han rebut la bufetada més forta són el col•lectiu de ciutadans nouvinguts.

Aquestes persones ocupen els llocs de treball més precaris i volàtils de la cadena, fet que ha provocat que siguin els primers en saltar del sistema un cop s’ha iniciat la crisi. Com a dada, al maig de 2008, el total de nouvinguts afiliats a la seguretat social a Catalunya era de 477.360 persones i a juliol de 2011 havia caigut fins als 300.784 afiliats. Aquesta és una dada clau que ens indica clarament els estralls de la crisi entre els nouvinguts.

La conseqüència més visibles són econòmico-socials (per a tots els ciutadans en aquesta situació). Pèrdua del lloc de treball i del sou de la família, impossibilitat de trobar una nova feina, impossibilitat de fer front al pagament de la hipoteca o del lloguer, etc. Tot això du a moltes persones a viure al llindar de la pobresa, al límit de l’exclusió social, i en el cas dels ciutadans nouvinguts, patint per si podran renovar la seva autorització, en el cas que la tinguin.

Parlant estrictament de l’àmbit de l’autorització de residència i treball, cal alertar del continuat augment de la irregularitat sobrevinguda. És preocupant el fet que continua existint un gran nombre de persones que es troben en situació irregular (el 38% dels/les usuaris/es d’AMIC-UGT a la província de Tarragona). Aquest fet no s’ha d’entendre com una conseqüència d’una major arribada de persones nouvingudes sinó que el 90% dels casos responen a una conseqüència directa de la crisi, ja que provoca que les persones no puguin complir els requisits establerts per a la renovació de la seva autorització (cotització mínima i contracte de treball). I com que no tenen autorització no poden treballar, entrant en un cercle viciós destructiu.

Tot aquest panorama ens aporta una fotografia preocupant de la situació de la societat que ens augura un futur força negre. Per tant, ara més que mai, és més valuós i necessari el treball que totes les entitats estan fent a favor de la integració social i laboral, ja que una societat cohesionada és el millor antídot per evitar brots de xenofòbia i racisme, agreujats per la crisi actual.

Cal posar en pràctica polítiques de foment de la formació, l’ocupació estable i el blindatge dels serveis bàsics de la societat, just al contrari del que estan fent els Governs actuals, i cal dur a terme programes d’integració social. I com a associacions, cal que fomentem la participació social de la ciutadania, de tota la ciutadania, perquè entre tots podem aportar solucions al problema existent. Tots units tenim la força suficient per a reclamar, democràticament i pacífica, els nostres drets i fer que les autoritats treballin en el sentit que els demana la societat que no és cap altre que el respecte als valors democràtics que sempre han caracteritzat Catalunya, fomentar el civisme, la inclusió i la recerca d’una societat més justa i lliure, construïda amb l’aportació de tots i totes.

Article publicat al número 0 de la revista Adib ladi de l'Associació Adib.

QUÈ PROPOSEM? BASES D'UN NOU MODEL DE GOVERNANÇA A LA CANONJA

El text que llegireu a continuació és el discurs que vaig fer, el passat dimecres 11 de maig, en la presentació de la candidatura d'Esquerra a la Canonja. Recull les línies mestres del projecte d'Esquerra a la Canonja.

La candidatura d'Esquerra la Canonja, que avui us presentem, intenta connectar amb una gran majoria de veïns, enraonant i escoltant, i hem enraonat i escoltat. I fruit d'aquest procés, hem extret un diagnòstic:

Existeix la necessitat de que la democràcia de la Canonja sigui diferent i millor.

La Canonja fa un any que, gràcies a la determinació de moltíssimes persones ha començat a caminar, de nou, com a municipi independent.

De persones de la Canonja que han treballat pel bé del poble, en aquest i altres temes, n'hi ha unes quantes. Homes i dones que han treballat des de la discreció, que han donat molt i que no sempre se'ls hi ha reconegut adequadament. I de fora, vull destacar especialment la tasca i l'empenta de'n Jordi Ausàs. Sense ell tampoc hagués estat possible.

I ara podem iniciar aquest nou camí fent les coses diferent, i sobretot enraonant i escoltant. I ens preocupa que, en les trobades que hem dut a terme, els ciutadans i les ciutadanes ens hagin dit que no se senten escoltats.

Amb aquesta manera de fer, sense comptar amb la ciutadania, es malmet la democràcia fent que es provoqui la desconnexió entre la societat i el sistema polític. Només cal fer una ullada a les dades d'abstenció en les eleccions locals a Catalunya de l'any 2003 (38%) i del 2007 (46%) per veure que hi ha quelcom que falla.

Esquerra la Canonja presenta un projecte polític clar, basat en els valors democràtics; en els valors de la democràcia participativa i republicana: justícia social, igualtat, responsabilitat, llibertat, respecte, tolerància, civisme, participació. Creiem que les propostes han de tenir CONTINGUT i no ens podem limitar a fer un llistat d'ofertes, que no sabem del cert si es duran a terme o no i si són el que la ciutadania necessita. Algú s'ha molestat a preguntar al poble que és el que necessita? Nosaltres si.

Per això, Esquerra la Canonja marca dues qüestions fonamentals per a construir, des d'avui, la Canonja de tothom, i un millor model de democràcia.

La primera qüestió, engloba valors com participació i unitat:

Per que des d'Esquerra la Canonja creiem que per governar és necessària una barreja de participació social (democràcia participativa) i autoritat (democràcia representativa). És necessari que possibilitem una participació activa i efectiva de la ciutadania en els temes i assumptes d'interès públic.

Estem parlant de l'INVOLUCRAMENT REAL de la gent en el disseny i la presa de decisions. S'ha de governar AMB la ciutadania no per a la ciutadania. Hem de fomentar la participació per a construir democràcia des de la base, per a millorar-la.

Per a nosaltres, democràcia significa incorporar a les persones als processos de gestió i disseny de les polítiques públiques i dels pressupostos. I això implica informar, preguntar i sobretot, ESCOLTAR. I actualment, això no existeix.

Estan al corrent que aquest any s'han de rebre entre 10 i 12 milions d'€ provinents dels impostos pagats per la indústria química? Com invertim aquests diners? Què prioritzem? Esquerra planteja que, entre tots, decidim en que els invertim. La nostra proposta, que volem compartir i debatre, és que aquests diners es destinin a qüestions socials, prioritzant entre el què és més important i urgent, tot aplicant el principi de prudència en la despesa.

A nosaltres ens agradaria que, des de l'Ajuntament, es fes un programa de pressupostos participatius per tal què la ciutadania digui en que hem D'INVERTIR els diners.

2-Conjuntament amb el foment de la participació, ens cal un Govern d'unitat.

A la Canonja hi ha moltes coses a fer. Cal construir tota l'arquitectura institucional, i recuperar i reforçar els hàbits de poble independent. Assumir responsabilitats, exercir competències, reclamar drets, complir deures. I això demana, d'entrada, un esforç important.

En aquest primer mandat municipal, doncs, ens cal continuar l'esperit unitari que ha estat la nostra força principal per a recuperar la municipalitat. Una fita que hem aconseguit entre tots, i el que menys ens convé és que alguns es vagin penjant medalles individuals quan són col·lectives. Per a bastir la casa comuna, de tots els canongins i totes les canongines, necessitem unitat i responsabilitat.

Per aquest motiu, ERC proposa, i així ho ha fet saber a la resta de partits i a la ciutadania en general, un govern d'unitat canongina per a construir unes bases sòlides de la nova etapa que comencem. Una unitat que ha de ser de les forces polítiques municipals, i que s'ha d'estendre a tota la població, en un procés que volem obert i participatiu.

Una unitat que ha de partir d'un projecte de govern comú, clar, seriós, amb idees, projectes i fent partícip a la ciutadania; sobretot això, governant AMB la ciutadania, fet que actualment no es produeix. Es pot governar sense un projecte comú, sense idees, sense escoltar a la ciutadania? Rotundament NO.

La segona qüestió fonamental que plantegem és el Projecte la Canonja 2025.

Un projecte estratègic a 100 anys vista (amb una mirada a curt, mig i llarg termini) per a construir el futur des d'avui, sense electoralisme, amb la implicació de totes les forces polítiques, entitats i ciutadania.

Hem de ser capaços de fer un pla estratègic per fer les coses ben fetes des d'un inici i des del consens.

Aquestes qüestions, participació, unitat, projecte, consens, estan íntimament lligades amb la gestió del dia a dia de la Canonja i Esquerra treballarà en tots els camps.

Enraonant amb la gent, hem desenvolupat una sèrie de propostes que volen donar resposta a les necessitats, preocupacions i problemes de la ciutadania. Essent les actuacions principals en:

URBANISME, hem prioritzat actuacions en l'ARE, el CAP, l'IES, el POUM i ANELLA VERDA

Pel que fa a l'ARE, plantegem la REDEFINICIÓ del projecte. Com que no podem desmuntar el que ja està fet, siguem clars i no venguem fum, com a mínim hem d'escoltar a la ciutadania, QUÈ VOL?

Si jo sóc escollit com a Alcalde, la primera decisió que prendré és fer una consulta sobre l'ARE. Volem saber que en pensen els veïns i veïnes (sobre aquest i altres temes).

Cal gestionar davant qui correspongui que el CAP i l'IES es construeixin el més aviat possible. I si fa falta mobilitzar-nos, ho farem. Hem de fer pinya i actuar amb unitat. Aquesta qüestió afecta als drets fonamentals de les persones i no podem deixar que ens neguin el que necessitem. Tot vetllant per tal que, mentre no arribin les noves instal·lacions, tinguem els millors serveis possibles.

El nou POUM, que està per arribar, ha de ser una eina de futur construïda amb les aportacions de tota la ciutadania; podem fer-ho i ho hem de fer.

I plantegem una ANELLA VERDA com a espai públic amb zones de lleure i esportives.

Necessitem un Projecte integral de seguretat ciutadana, que resolgui els problemes de seguretat pública, trànsit, vandalisme, incivisme, consum de drogues, etc; des de la prevenció i l'educació i no des de la repressió, amb una policia de proximitat en constant contacte amb els veïns.

Cal treballar en la integració de nouvinguts per que una societat fraccionada no va a enlloc. Hem de ser capaços de crear les eines per tal de generar espais de convivència comuna i interactuació; ja que la societat es construeix des de l'aportació de tothom i des de la diversitat.

Cal detectar les mancances socials existents per a treballar en la prevenció de l'exclusió social.

Hem d'impulsar l'Escola d'adults, generant els canvis necessaris per a què l'oferta formativa sigui adequada a les necessitats que plantegen les persones i el mercat de treball. Cal habilitar un espai adequat per fer accions de formació continuada i ocupacional, ampliar les places d'alumnat i cal fer un treball més intens amb la població nouvinguda (per exemple magrebins i idioma)

Rellançarem Ràdio la Canonja com a mitjà de cohesió i informació. Un mitjà obert a totes les entitats i amb un programa periòdic on l'alcalde, en directe, contesti les preguntes que se li formulin i pugui atendre suggeriments i queixes.

Proposem la creació d'una comissió plural de festes real, per que les festes són del poble, pel poble i per al poble. Cal donar cabuda a totes les forces polítiques i entitats canongines que hi vulguin participar.

Proposem elaborar el Projecte d'habitatge social de lloguer jove per aprofitar els habitatges buits, als quals se'ls hi ha de donar una finalitat útil, a través d'un conveni entre l'Ajuntament, el propietari i el jove. Projecte que també serveix per a la gent gran.

Podem influir, des de la Canonja, en el model d'ensenyament a través del Consell escolar municipal format per l'Ajuntament, entitats, pares i mares amb l'objectiu principal de generar idees que millorin el model educatiu a la Canonja i aportin una millora del coneixement de la nostra realitat.

Impulsarem un Pla local de joventut per tal de definir, impulsar i coordinar les polítiques de joventut a nivell municipal amb una visió integral; amb l'objectiu de desenvolupar serveis, projectes i activitats que garanteixin el suport a l'emancipació i la participació dels joves.

En un entorn tant maltractat, necessitem un Projecte de medi ambient per dissenyar una política d'actuacions, que impliqui a tots els actors presents al territori (institucions, entitats, ciutadania, indústria) per tal de generar accions dirigides a la recuperació del medi ambient i el seu desenvolupament. Mur verd, anella verda, instal·lacions energia renovable, riera de la Boella...

Si volem una societat justa i amb igualtat d'oportunitats, ens cal dur a terme un pla d'Albafetització digital. Plantegem la connectivitat des d'equipaments públics a través de cable, ja que la Wifi pública i oberta només beneficia a una part de la població (la que pot comprar-se un portàtil) i cal tenir en consideració, també, la seva afectació sobre la salut de les persones.

I, com no pot ser d'una altra manera, hem de situar a la Canonja com a actor important en el Camp de Tarragona.

Aquestes són les principals, que no les úniques, propostes d'Esquerra la Canonja. Nosaltres estem preparats per a governar i tirar endavant el projecte que us hem presentat, un projecte clar, de present i de futur, pensat per a resoldre les necessitats de la Canonja i les necessitats de les canongines i els canongins. Estem preparats per a treballar per a defensar el bé comú, sense clientelismes i des de l'ètica i el rigor. Per què sense ètica no hi ha política ni democràcia.

Només em resta demanar-los que vagin a votar i que votin. Que votin per un govern que els hi donarà espais de participació. Un govern que només pot venir de la mà d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Gràcies per haver vingut, i si volen fer-me alguna pregunta sobre aquestes qüestions o altres propostes del programa, estic a la seva disposició.

DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA

La PARTICIPACIÓ CIUTADANA és un dels pilars fonamentals de la democràcia, i una democràcia real i madura ha de vetllar per tal que aquesta participació sigui efectiva; no com un simple exercici electoral ni de consulta, sinó com l'INVOLUCRAMENT REAL I EFECTIU DE LA GENT EN TOTS ELS ASSUMPTES RELLEVANTS I D'INTERÈS PÚBLIC, que són propis de tots i totes.

Els governs locals, per la proximitat en la que es troben els diferents actors socials, constitueixen una gran oportunitat per a fomentar la participació de les les comunitats, una gran oportunitat per a la DEMOCRÀCIA; la qual posa en mans, de les institucions i de la ciutadania, la POSSIBILITAT EFECTIVA DE GESTIONAR JUNTS, DE MANERA EFICIENT, DIRECTA I INCLUSIVA, els problemes reals i els desafiaments de futur. 

 

Apostem, doncs, per una DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA. Unim forces i esforços  en la construcció d'una CANONJA MILLOR, DIALOGANT, PARTICIPATIVA I EFICIENT; PENSANT  EN EL NOSTRE POBLE I EL SEU DESENVOLUPAMENT. 

I CONSTRUÏM JUNTS LA CANONJA D'AVUI I LA DE DEMÀ; LA DE TOTS I TOTES!!!

LA DIFERÈNCIA LA MARCA L'ORIGEN?

Darrerament estem veiem com s'està utilitzant a la ciutadania nouvinguda com a arma electoral (oblidant que també són ciutadans catalans). S'usa un discurs fals, xenòfob i malintencionat en el qual s'acusa de tots els mals a certes persones només pel fet de ser d'altres llocs del món, identificant immigrant amb incivisme, il·legalitat, delinqüència, etc (repugnant). Ara bé, si el causant d'aquests actes tant malignes és una persona nascuda aquí, no passa res, oi? Als anys 60 i 70, no hi havia problemes socials degut a la mala gestió del fet migratori que hi va haver (barraquisme, marginalitat, explotació...)? O és que és diferent? Mai es pot caure en el parany d'acusar a tot un col·lectiu per l'actuació d'un individu. Ningú coneix a cap català (diem-ne autòcton) que no pagui les despeses de la comunitat, per exemple? O sigui incívic, lladre, etc? Què curiós!. Així què el que compte realment no és que fas sinó d'on ets. Si em porto incívicament em retiraran la nacionalitat espanyola? Això és discriminació pura i dura.

Com es pot dir que una persona és il·legal? Parlem de persones que han vingut a casa nostra a guanyar-se la vida dignament, a trobar un futur millor per a ells i els seus fills, com moltes altres persones han fet al llarg de la història. Això és ser il·legal? Aquests que titllen tant alegrement d'il·legal, no il·legal, cívic o incívic, aquells que van atorgant carnets de bon català, s'han mirat mai la Declaració dels Drets humans? Què ho facin, no emmalaltiran, ens al contrari, hi guanyaran.

Una societat, que vol dir-se democràtica, no pot anar fomentant l'odi, la xenofòbia, el recel, el feixisme pel simple fet de voler captar vots. Vots per a què? Per a destruir? Només existeix un col·lectiu, què és el de les persones i no se'ls pot titllar de ser X o Y per haver nascut en un lloc o altre. Catalans, espanyols, marroquins, colombians... tots som iguals, tenim els mateixos drets i els mateixos deures; i tots volem viure a Catalunya en pau i amb respecte mutu, formant una única societat. La diversitat cultural enriqueix la nostra societat, que es va construint dia a dia amb les aportacions de TOTS, sigui quin sigui el nostre origen.

Ja n'hi ha prou d'aquest color. Esteu jugant amb foc. Estem passant una greu crisi econòmica amb moltes afectacions socials, causada directament pel sistema econòmic imperant (i no pels nouvinguts sinó pels que atien el foc en contra d'aquests) i el que menys ens fa falta és que surtin individus enredant la troca per un grapat de vots.