“Un estat és millor governat per un bon home que per unes bones lleis” Aristòtil.

Article publicat a eljornaldiari

Ni cal ni vull parlar dels diferents casos, ja coneguts, de corrupció ni d’accions més que reprovables dels nostres governants. Vull centrar-me en la  qüestió que, sota el meu punt de vista,  és una de les causes del problema: la falta d’ètica. Així ho demostra la corrupció, les injustícies, les mentides, l’electoralisme i, finalment, l’estat agònic de la política i la democràcia.

Temo que si aquesta agonia perdura, sorgeixi un sistema autoritari molt pitjor que l’injust capitalisme neoliberal que patim, que posa els diners per davant de les persones. I les conseqüències d’aquest sistema les veiem, quan es desmantella el sistema públic (privatització de la sanitat, per exemple) per a què una minoria en faci un negoci a costa de la res publica i de la desatenció i patiment de la ciutadania; o quan es reforma el sistema laboral per a precaritzar les condicions de treball, generant por, sotmetiment i empobriment, tot i augmentant els beneficis d’uns pocs.

I l’ètica ens dóna les eines per jutjar si el que fem està bé o no i, per tant, decidir si volem actuar responsablement. L’ètica en molts gestors públics, avui, brilla per la seva absència.

Estic convençut que ara, més que mai, és necessària més i millor política. Entenent la política com el conjunt d’accions que busquen la millor manera de gestionar els afers de la res publica, cercant el benefici col·lectiu, garantint, a la pràctica i no sobre el paper, el respecte als Drets Humans, la justícia social, generant prosperitat econòmica, cultural... al servei de tothom. Una política ètica (nulla politica sine ethica) en un sistema democràtic participatiu, i no pas representatiu, on els polítics treballin amb la ciutadania i no per a ells.

Així doncs, ens trobem en un moment crític i històric en el qual la democràcia s’hi juga el seu futur més immediat. Davant la desconnexió entre la ciutadania i la política cal impulsar, entre altres mesures, formes de participació que siguin efectives i rellevants. La ciutadania és el començament i el final de la política, i tots i cadascun de nosaltres hem de poder participar activament en la gestió col·lectiva a través de veritables i efectius canals de participació.

Tinc la impressió que no solucionarem els nostres problemes fins que no entenguem que l’ètica, la bona política i més i millor democràcia són qüestions irrenunciables, necessàries i exigibles en tota societat. I són els poders públics qui han de ser el màxim exemple de la seva pràctica, fet que desgraciadament no és així. Uns poders que tenen la obligació ètica, política i democràtica de posar a les persones, els Drets Humans i el benefici col·lectiu per davant de tot; i posant a l’economia al servei de la res publica.